Dia de la Mujer – 8 de Marzo

¿Hombre – Mujer?
Hoy escribiré sobre la MUJER. Nacimos MUJER, no lo elegimos pero nuestro rol en el Mundo y en la Historia de la Humanidad es esencial.
El Hombre nace de una Mujer o sea, Damos la Vida y con esa Vida la Continuidad de la Humanidad y lo que ello conlleva…
Como dije antes, damos vida al ser MADRES, CRIAMOS, EDUCAMOS, CUIDAMOS, CURAMOS Y CONSOLAMOS a los hijos…
Como ESPOSA: la MUJER ES COMPAÑERA, AMIGA, AMANTE y COMPARTE distintos momentos de la vida.
Como TRABAJADORA FUERA DEL HOGAR: RESPONSABLE, ESTUDIOSA y en ocasiones a llega OCUPAR ALTAS CATEGORÍAS.
Como AMIGA: BUENA AMIGA, SABE ESCUCHAR Y APOYAR en todo a sus AMISTADES.
Entonces yo me pregunto:
¿Porquè tenemos tanta presión Social?
¿Cobramos menos sueldo que el Hombre en los mismos trabajos?
¿Y por qué somos a menudo víctimas de la violència de gènero, del tráfico de seres humanos y de la explotación sexual?
¿Quien són determinados grupos de poder para entrometerse en el derecho que tenemos para decidir sobre nuestro cuerpo?
Y que decir de la complicada CONCILIACIÓN FAMILIAR (trabajo e hijos), me rio cuando 350 diputados y diputadas españoles se plantean que esto es un problema estructural…
Una flor, un animalito o mascota, un cuadro, un libro… todo lo que nos agrada y deseamos conservar bien , lo cuidamos, le damos nuestro cariño y protección… y ¿ por qué no a la MUJER?
Siendo todas ELLAS son un pilar fundamental en la Sociedad de todos los Tiempos y en todos los lugares del Mundo…

UN BESO MUY FUERTE PARA TODAS LAS MUJERES LUCHADORAS SEA CUAL SEA LA LUCHA EN LA QUE ESTÉN!!!

mujer

Liliana

Advertisements

Conferència CCCB #BCNvsODI

bcnvsodi

Aquesta setmana s’han realitzat unes jornades al CCCB sobre les xarxes socials i el discurs de l’odi en aquestes. Des de el Casal i més concretament l’Espai Tecnològic Comunitari on treballem diàriament amb les TIC i la xarxa, ens va semblar important assistir-hi per estar  assabentats del ideal que hi ha en aquest àmbit a nivell internacional, tenint en compte l’ampli ventall de situacions de risc, no exepmtes de polèmica, que aquest àmbit ha generat els últims anys, amb la irrupció de eines com snapchat, twitter o instagram.

Així doncs, la conferència es va iniciar mencionant el desagradable succés del cartell i eslògan publicitari de cert corrent idealista, a Espanya, que no mencionarem, i que va emmarcar un autobús públic.

Com a introducció d’aquestes jornades es presenten les xarxes socials com a principal focus d’expressió a nivell social. Ens qüestionem doncs, si poden fer-se servir per lluitar contra els missatges d’odi (homofòbia, sexisme…). Sovint, trobem que a través de les pròpies xarxes es donen successos que per altre banda, i malauradament, també són d’odi. La restricció de les xarxes socials, també pot suposar la limitació de la llibertat d’expressió. Així doncs, trobem que la llibertat d’expressió no és absoluta, pot entrar en conflicte amb la dignitat humana i el dret a la no discriminació.

A mode de resum, van exposar tres maneres de pensar quant al tractament i control de la informació i els missatges a la xarxa. Per una banda, Gavin Phillipson va esmentar 10 principis que fonamenten els principals conflictes que es donen a la xarxa, alguns d’ells són: 1)La qüestió sobre el propòsit de les lleis antidiscurs d’odi (llei simbòlica d’una societat civilitzada), 2)Les lleis sovint no són iguals per a tots, no es penalitza d’igual forma tots els delictes a la xarxa, entre d’altres molt interessants que podeu veure al vídeo de la conferència. I l’antropòloga Olga Jubany que ha estudiat l’activitat i conflictes d’un bon nombre de persones que han experimentat a través de la xarxa. Per acabar, l’Eric Heinze exposa la controvèrsia de la restricció o limitació en les xarxes, potser si restringim la llibertat d’expressió sigui més difícil detectar aquells usuaris o mecanismes que vulneren la dignitat humana.

Per tancar la sessió, una re nombrada bloguera Laurie Penny va exposar la seva pròpia experiència fent reflexió en la importància de mesurar o controlar tot allò que es comparteix a les xarxes.

Bullying Escolar

En els darrers anys, i malauradament cada cop amb més freqüència, s’han produït moltes denúncies per casos d’assetjament a les escoles; fets protagonitzats per alumnes contra altres companys els quals popularment ja tothom coneix pel terme anglès BULLYING (assetjament escolar).
De fet bullying, és un ventall de comportaments que van des dels insults, befes o fins i tot les agressions físiques i coaccions psicològiques que porten a la víctima a un greu estat d’angoixa i por, en el moment d’anar a l’escola que en casos extrems, pot devenir en el suïcidi del nen i jove que està patint l’assetjament.
Segons estudis que s’han realitzat en aquest anys el grau de coacció a les escoles és superior en la franja dels 12 al 15 anys que coincideix amb l’inici de l’adolescència que no pas en edats infantils que si que encara es produeix, és molt més limitat. De fet amb l’adolescència la pressió sobre la víctima és molt més subtil que no pas en edats més petites. També cal afegir que en ocasions el grau de crueltat i acarnissament, s’ha incrementat notablement, en part perquè la utilització dels nous mitjans telemàtics per part dels agressors, que difonen a les xarxes per ampliar la repercussió i el ressò de l’agressió, davant dels seus amics i sense cap sentit d’empatia envers al company que pateix les agressions.
No obstant aquesta difusió, irònicament ha contribuït a conèixer millor una situació que probablement passava més desapercebuda, per part de la societat. En aquest sentit ens trobem en una situació idònia per posar mesures contundents que portin prevenir futures situacions semblants amb la col·laboració de totes els agents socials de la societat. Arribant, si fos necessari a les mesures legals pertinents per condemnar actes com aquests.
Sense oblidar els centenars o milers de casos que hi ha hagut arreu del món, recordem el que va succeir fa ja uns dotze anys a Fuenterrabia (Guipúscoa) quan un nano, que patia bullying al seu institut, es va suïcidar llançant-se amb la seva bicicleta per la muralla d’aquesta localitat del País Basc o les imatges que van sortir d’una escola de Sabadell en les que una noia molt corpulenta va agredir a una companya, enregistrant els fets amb un dispositiu mòbil i compartint-los a la xarxa. o bé un dels darrers casos que hem conegut a Xixon (Astúries) on una noia va treure’s la vida per no suportar més la pressió de les seves companyes de classe.
Els directors del centres d’ensenyament i els mestres, professors i tutors tant dels CEIP com els IES s’han de conscienciar que aquest greu assumpte només es pot abordar des de la prevenció, educant als estudiants en valors i afavorint la participació dels pares i mares en la presa de decisions per treballar situacions com aquestes de manera coordinada. Cal entendre que els nois i noies, aquests fets els amaguen a casa, no permeten que els familiars s’involucrin o detectin el problema, només símptomes com les males notes, l’apatia, l’absentisme escolar i els tancar-se a casa sense explicar res poden ser motiu o indicador de situacions de bullying, Clar que a la pubertat, els propis canvis que experimenten els joves fan que aquestes siguin semblants, quelcom que no ajudar a detectar situacions com aquesta. No s’ha minimitzar el buylling!!, encara i si que és veritat, que es volen posar mesures per combatre aquesta patologia social. Els pares han de denunciar a les autoritats acadèmiques l’assetjament i educar als seus fills, juntament amb l’escola, per prevenir aquestes situacions o ajudar als afectats a expressar-les per prendre mesures abans la situació no sigui insostenible i comporti conseqüències molt més greus.

Aldo

¿Crisis o abuso?

La crisis económica que atraviesa el país es uno de los mayores engaños que ha sufrido la sociedad obrera en el siglo XXI. La especulación que los gobernantes y los sectores privados más conservadores del sistema capitalista promueven hace que poco a poco se termine con el estado del bienestar que tanto nos ha costado lograr.
¿Que argumento utilizan los grandes beneficiarios de esta vorágine neoliberal, para que los más desfavorecidos del sistema tengan que pagar el desaguisado que ellos cometieron, lucrándose con los esfuerzos y sacrificio de la clase trabajadora?
La dictadura económica  a la que nos están sometiendo, hace que muchas familias estén viviendo bajo el umbral de la pobreza. Que esto ocurra en un país de los llamados civilizados, democráticos o del primer mundo, me parece que és una vergüenza para la ciudadanía.
Tenemos a unos dirigentes, que nos engaña continuamente, nos hace falsas promesas y se cree poseedor de la verdad absoluta. Sus argumentos para justificar las subidas de impuestos y los recortes en el área de sanidad o educación, basados en un supuesto beneficio común para el global de la sociedad son una burla a la ciudadanía. Nos ven como un rebaño de ovejas al que deben guiar si tener en cuenta que somos humanos con criterio y opinión, con sentimientos e ideas. Si nuestras ideas no son como las suyas, parece ser que los equivocados somos nosotros.
¿Qué futuro nos espera de seguir por ahí? ¿El de una sociedad donde la pobreza alcanzará un nivel elevado y los mas poderosos aumentarán sus fortunas bajo el auspicio de los políticos y los poderes financieros?
Quizá deberían preguntarnos, ¿que queremos para el futuro? Una sociedad donde unos pocos deciden para el resto, con independencia de las consecuencias o una sociedad más equitativa, donde los más castigados por la crisis tengan una salida para que no caigan a la más pura miseria.
Hoy en día entre los más desfavorecidos tenemos a los ancianos y las familias en las que todos sus miembros están en paro forzoso, gracias a los políticos araneros, que no les proporcionan la mas mínima ayuda desde el Estado.
El conjunto de la sociedad tiene muy patente que la actual situación económica tiene una trayectoria bastante larga y la travesía puede tener vientos poco favorables para la recuperación económica y de la decencia de los valores éticos y morales, que son los grandes perdedores de nuestra era. La voluntad inexistente de arreglar la crisis mundial queda patente en las cumbres que organizan los países ricos para doblegar aquellos que son más pobres.

 Rafa Joplin